Javier Torres (Hermanos Torres***), Andreu Genestra*, Ariadna Salvador, Adrián Quetglas* i Matías Iriarte.

Amb un nou format compost per cinc xerrades, tractarem de tenir una visió global de com la gastronomia s'ha convertit en un valor diferencial. Des de la perspectiva personal de cadascun dels xefs participants, entendrem com el seu valor ha afectat el seu treball, la seva experiència personal i l'evolució dels seus restaurants. Per què, avui dia, existeix una passió per la gastronomia? N'hi ha prou amb veure les aparicions televisives, els llibres de receptes i de gastronomia que podem trobar a les llibreries, així com el turisme gastronòmic, del qual Espanya és un destí preferencial. Mallorca, gràcies al treball dels xefs i els diferents espais gastronòmics, s'està convertint en un referent en aquest sentit. Des de la visió personal d'aquests quatre xefs, descobrirem com ha evolucionat la gastronomia i la seva història personal amb la cuina.

Germans Torres
Els germans Torres, Javier i Sergio, nascuts a Barcelona el 1970, són un destacat binomi gastronòmic que ha deixat la seva petjada en el món culinari. Amb una clara vocació des de la seva infància i una excepcional formació, van aconseguir dues estrelles Michelin per al seu restaurant Dos Cielos Barcelona el 2018 i van renovar aquest reconeixement per al seu nou projecte Cocina Hermanos Torres, el 2019.

Influenciats per la seva padrina Catalina i amb una ferma decisió de ser xefs des de primerenca edat, els germans Torres van completar la seva formació en reconeguts restaurants i van fusionar la seva experiència per embarcar-se en diverses aventures culinàries, incloent-hi l'obertura del restaurant Eñe al Brasil el 2007. El 2008, van inaugurar Dos Cielos a Barcelona, i obtingueren la seva primera estrella Michelin el 2010 i la segona, el 2017.

A més d'expandir-se amb Dos Cielos Madrid i l’Espacio Ilusión, van tancar Dos Cielos Barcelona per obrir Cocina Hermanos Torres, el juny de 2018, reconegut amb tres estrelles Michelin. El seu enfocament culinari destaca per cercar el màxim rendiment del producte amb una mínima manipulació, creant plats aparentment senzills, però plens de reflexions i atractiu en colors, aromes, sabors i textures.

Cocina Hermanos Torres, inaugurat el 2018, representa el somni materialitzat dels germans. Amb una nau de 800 m² a Barcelona, aquest espai no sols alberga un restaurant per a 65 comensals, sinó també un centre R+D i projectes formatius, incloent-hi un Centre Gastronòmic d'Alt Rendiment i un centre social per a joves amb discapacitat.

Andreu Genestra
Andreu Genestra va néixer a Inca (Mallorca) el 1983. Xef del restaurant que porta el seu nom a l'hotel Zoëtry Mallorca (Llucmajor), ha estat reconegut el 2015 amb la preuada estrella Michelin. A Palma, ha obert les portes d’Aromata, una cuina més senzilla però amb la mateixa essència: producte local, cuidada elaboració i tradició mallorquina en la cuina, la qual cosa a ell li agrada anomenar «cuina de la terra», i el Senzill Bistro a l'hotel Predi de Son Jaumell (Capdepera).

Guardonat amb una estrella de la Guia Michelin i dos sols de la Guia Repsol, el restaurant Andreu Genestra és la representació màxima d'aquest binomi: producte mediterrani i les més sofisticades tècniques culinàries actuals.

Andreu Genestra va començar la seva marxa entre les olles d'un Iberostar, volia saber amb 16 anys què era ser cuiner. La seva passió va arrencar quan va cursar els estudis a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears per després treballar en els millors hotels de l'illa.

Va viatjar per provar sort a Barcelona i es va instal·lar a l'Hotel Condes de Barcelona. Gràcies al seu esforç, Andreu va tornar a Mallorca per quedar-se a l'Hotel Read’s amb Marc Fosh, qui li va ensenyar una de les seves bases culinàries. El Relais Chateux Son Brull va ser el que li va aportar la visió mallorquina selecta de la cuina. D'aquí va viatjar al País Basc per fer un stage en el restaurant Mugaritz i a casa de Juan Mari Arzak, dos dels que han marcat molt la seva trajectòria, i també a posteriori va estar en el restaurant Espai Sucre i amb l'experiència amb el reconegut xef alsacià Jean Louis Neichel.

La seva il·lusió era formar part del millor restaurant del món, i va ser en el 2008 quan va aterrar en el Bulli durant tota la temporada, i hi repetí part del 2009.

Seguidament, i després de provar sort en un petit restaurant anomenat Laurus, va agafar les regnes del restaurant El Pi de l'Hotel Barceló Formentor, on exercí la seva funció de cap de cuina per tres temporades.

Ha estat cuinant a les temporades d'hivern a llocs com Londres, Estocolm, el Brasil i Kuwait, a les ordres de la família reial i del servei d'àpats Lazurd. Ha viatjat a l'Índia i ha tornat entusiasmat amb aroma a espècies, com va demostrar en la seva ponència a Madrid Fusión el 2015.

Adrián Quetglas
Nascut a Buenos Aires el 1968. De pare i avis mallorquins, a casa seva sempre es va respirar ambient i gastronomia de l'illa.

Encara adolescent, va venir a Mallorca i va començar a treballar en restauració a Ca’n Arnau, com a cambrer. El seu interès per la cuina i els consells de la cuinera el van portar cap a París, on va treballar a la Cuisine de Marie-Blanche de Broglie. D'allà es va dirigir a Londres, on va prosseguir el seu treball i formació a Quo Vadis, el famós restaurant de Marco Pierre White en el Soho.

Després del seu retorn de la Gran Bretanya, una altra vegada a Mallorca, Adrián conegué el seu primer autèntic mestre i gran amic Marc Fosh –primer xef anglès a rebre una estrella Michelin a Espanya–, i començà a treballar amb ell a l'Hotel Read’s. Junts marxaren a Moscou el 2005; Marc tornà a Mallorca i Adrián es quedà allà deu llargs anys, en què ha liderat i dirigit les cuines d'alguns dels restaurants més importants de Rússia: Cipollino (2005), Doce Uvas (2009), els Grand Cru (2009), The Sad (2010), 16th Line (2011) i AQ Kitchen (2015), aquest últim com a copropietari.

El 2010, Doce Uvas fou seleccionat com un dels millors 100 restaurants de 2010 per S. Pellegrino. I el 2016, Adrián va ser nomenat cuiner de l'any a Rússia. El premi, que atorga anualment el portal Where to Eat, ha reconegut la labor del xef en els seus restaurants de la capital russa. El jurat, a més, va reconèixer el seu restaurant AQ Kitchen (Moscou) com el tercer millor restaurant del país. Aquest premi és l'equivalent a nivell nacional –a Rússia– de la llista dels 100 millors restaurants del món, que elaboren cada any la revista Restaurants i San Pellegrino.

El 2014 escrigué i publicà a Moscou el reeixit llibre gastronòmic Tapas. El 12 de juliol de 2015, Adrián obrí el seu projecte més personal, Adrián Quetglas Restaurant, a Palma.

Actualment, Adrián viu entre Moscou i Mallorca.


Ariadna Salvador
Ariadna és menuda, però el seu enorme somriure i els seus cabells vermells són sempre el centre del lloc en el qual estigui. La seva trajectòria vital i professional està marcada per la seva curiositat innata, i un sentit de la imaginació transversal que l’ha portat a treballar amb diferents aspectes del món de la creació. Nascuda a València en 1985, va estudiar audiovisuals i disseny de moda, i va començar a dedicar-se al sector tèxtil de manera professional. Guanyadora del 2n premi Art Jove el 2011, muntà la seva pròpia botiga. Dos anys després entrà a treballar en una multinacional de la moda, però la seva afició pel món del dolç, a la qual donava curs a les seves estones lliures, se li’n va començar a anar de les mans. I d'aquí va néixer Aloha Pastelitos, un lloc de pastissos i altres bocinades amb el qual es passejava pels mercats ambulants més fanfarrons de l'illa. D'afició a decidir deixar-ho tot i començar a estudiar pastisseria només va haver-hi un pas. Després de les pràctiques, arrencà l'aventura de Clandestí Taller Gastronòmic al costat del seu soci, el també membre de Chefs(in) Pau Navarro, que avui dia és un dels restaurants de referència del panorama gastronòmic balear. Una aventura que avui ja ha deixat enrere per donar pas a NINUMÀ, el seu projecte més personal. En ell ha bolcat tot el cor i la imaginació, tot creant un espai on poder donar curs a tota a la creativitat i fantasia que porta dins.


Matías Iriarte
Va néixer a l'Argentina el 1984, inicià la seva trajectòria professional servint copes en una discoteca als 16 anys, just quan s'acabava de traslladar a Mallorca amb la seva família. Durant els seus primers anys de carrera, es va creuar amb el bàrman Fabio Raffelli, qui li va ensenyar que la cocteleria podia ser un ofici.

Estudià Psicologia a la Universitat de les Illes Balears, però no va exercir com a tal perquè la seva veritable passió és la cocteleria. Matías Iriarte es va formar com a bàrman viatjant pel món i visitant diferents bars i fires, com la London Cocktail Week o la Bar Convent Berlin. L'argentí afirma que el creixement de la cocteleria s'està desenvolupant ara mateix: “No hi ha bibliografia de bar, s'està escrivint.”

En el 2008 va començar la seva aventura a Ginbo. L'establiment, situat en el centre de Palma, portava obert des de feia a anys, però sense èxit. Matías va donar la volta al concepte del local i el va convertir en una cocteleria de renom. Ginbo va rebre el premi Millor carta de còctels d'Espanya 2016. Iriarte també està darrere de Chapeau 1987, un cocktail & whiskey bar amb més de 200 referències de whiskeys en el món. A més, és un dels cervells de Sala de Personal, millor obertura d'Espanya a FIBAR 2023 i guanyador d'un Sol Repsol l'any 2024, 50Best Discovery, un concepte de maridatge invers de cocteleria amb gastronomia que va més enllà de beure i menjar.

Matías Iriarte va ser el guanyador de Bacardi Legacy 2017 a Espanya pel seu còctel «El Luchador». També és ambaixador de Bodegas Suau des del 2017 i ambaixador de cocteleria per a Madrid Fusión. Iriarte ha estat un dels deu finalistes en els Premis Nacionals de Gastronomia 2018.

Xerrada realitzada amb la col·laboració d'Economia de Mallorca.

Títol original: Shen Hai
Any: 2023
Durada: 112 min.
País: Xina
Direcció: Tian Xiao Peng
Guió: Tian Xiao Peng
Repartiment: Animació
Música: Dou Peng
Fotografia: Animació
Companyies: Horgos Coloroom Pictures, October Media
Públic: Per a tots els públics

Sinopsi

Shenxiu, una nena que va ser abandonada per la seva mare quan era més petita, s'embarca en un creuer familiar durant les vacances. Una nit, seguint una trucada procedent del mar, acaba en un restaurant elegant ubicat en un antic submarí. El que ella no sospita és que tot allò té a veure amb la seva mare.

Sala Annexa

Preu: 5€ (80 butaques sense enumerar)

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=1WVxLQoAGag 

Títol original: Abigail

Any: 2024

Durada: 109 min.

País: Estats Units

Direcció: Matt Bettinelli-Olpin, Tyler Gillett

Guió: Guy Busick, Stephen Shields

Repartiment: Melissa Barrera, Dan Stevens, Alisha Weir, Kathryn Newton, William Catlett, Giancarlo Esposito, Kevin Durand, Angus Cloud, Mathew Goode

Música: Brian Tyler

Fotografia: Aaron Morton

Companyies:  Radio Silence, Project X Entertainment, Wild Atlantic Pictures. Distribuïdora: Universal Pictures

Públic: No recomenada a menors de 18 anys

Sinopsi

A una banda de delinqüents se'ls ha encarregat segrestar Abigail, una ballarina de dotze anys filla d'una figura poderosa de l'inframón. La seva missió també requereix vigilar-la durant la nit per cobrar un rescat de 50 milions de dòlars. En una mansió aïllada, els captors comencen a desaparèixer, un per un, i descobreixen, per al seu creixent horror, que la petita nena amb qui estan tancats no és normal i està mostrant la seva veritable naturalesa.

Tràiler

https://www.youtube.com/watch?v=1EK_t0HpIKI

ALEXANDRA LOWE – soprano

En la seva segona i última temporada del prestigiós programa d’artista Jette Parker de Covent Garden- Royal Opera House, la soprano britànica d’origen espanyol Alexandra Lowe participarà en papers de Mozart, Handel i Britten entre altres projectes i treballarà sota els directors Hartmut Haenchen, Harry Bicket i Sir Antonio Pappano. Al Linbury Theatre, Alexandra canta la producció escènica de Pierrot Lunaire d’Anthony Almeida. Malgrat els reptes relacionats amb la pandèmia de la primera temporada d’Alexandra com a jove artista de Covent Garden, va poder fer un debut molt aclamat a l’escenari principal com “una Dafne exquisida i segura de si mateix” (The Guardian) a Apollo e Dafne de Handel amb Christian Curnyn i participeu en una sèrie d’esdeveniments en línia, com ara un recital de conjunt amb Antonio Pappano al piano i la sèrie contemporània de 8 bits que presenta obres recentment encarregades.

Lowe va començar els seus estudis al Royal Northern College of Music abans d’incorporar-se al curs d’òpera a la Guildhall School of Music and Drama i posteriorment al National Opera Studio de Londres i des d’aleshores ha tingut un èxit significatiu en competicions, inclòs el segon premi a la Glyndebourne Opera Cup 2019 i el tercer premi a la 2020 Concorso Lirico Internazionale di Portofino, tots dos atorgats per un apreciat jurat internacional.

PROGRAMA

PRIMERA PART

“Music For a While” de la música incidental per Oedipus - Henry Purcell, 1692
“Lascia ch’io pianga” de Rinaldo - George Frideric Handel 1711
“Porgi amor” de Le Nozze di Figaro, K. 492, Wolfgang Amadeus Mozart 1786
“Air de bijoux” de Faust, Charles Gounod 1859
——
“L'amour est un oiseau rebelle" (HaVanera) de Carmen, Georges Bizet 1875
“Kto ty, moy angel li khranitel'” (Escena de la carta) de Eugene Onegin, Pyotr Ilyich Tchaikovsky 1878
“Sì mi chiamano Mimì” de La bohème, Giacomo Puccini 1893-95

SEGONA PART

“Měsíčku na nebi hlubokém” (Cançó de la lluna) de Rusalka Op.114 - Antonín Leopold Dvořák 1900
“Vilja-lied” de Die lustige Witwe, Franz Lehár 1905
“Marinela, Marinela” de Canción del olvido ( Zarzuela), José Serrano 1916
Vals de Matilde Escalas (piano sol)
“O mio babbino caro” de Gianni Schicchi, Giacomo Puccini 1917
“La petenera” de La marchenera, Frederick Moreno Torroba 1928
“Meine lippen sie küssen so heiß“ de Giuditta, Franz Lehár 1934

FITXA ARTÍSTICA

Alexandra Lowe – soprano
Francesc Blanco - piano

DURACIÓ: 65 min
IDIOMA: Diversos idiomes
PÚBLIC: Tots els públics

Les passions humanes a partir dels textos d’Aleksandr Pushkin.

Descobreix Petites tragèdies, l'espectacle que ha estat seleccionat per formar part del prestigiós catàleg de PLATEA 2023-2024 i altament recomanat per la Xarxa Espanyola de Teatres, Auditoris, Circuits i Festivals de Titularitat Pública.

Aquesta obra, amb dramatúrgia i direcció de Pere Fullana, és una adaptació lliure de quatre peces breus d'Aleksandr Pushkin. Submergeix-te a l'Europa occidental al llarg de diferents èpoques, on l'acció de les peces, com "El convidat de pedra", "El cavaller avar", "Mozart i Salieri", i "Faust", teixeixen històries al voltant de les passions humanes: amor, engany, gelosia, avarícia, enveja i ambició. Aquestes manifestacions dramàtiques prenen vida a partir de personatges icònics i universals creats pel geni literari de Pushkin.

Amb un enfocament lúcid, Pushkin realitza un diagnòstic moral de l'Europa del seu temps, establint-se com un veritable precursor del "postmodernisme". A partir d'aquí, la producció d’Iguana Teatre pretén crear una paràbola contemporània, desitjant que el públic relacioni les tragèdies passades amb les que vivim avui dia a l'Europa del segle XXI. 

La crítica ha dit

«Una marató de pur teatre»
Pep Toni Mendiola, Ara Balears. Palma

«Un text meravellós que Iguana Teatre el porta, com tot l'espectacle, de manera genial i emocionant.»
Jordi Garcia, Despatx 22. Girona

FITXA ARTÍSTICA

Dramatúrgia de Pere Fullana a partir de textos d'Aleksandr Pushkin

INTÈRPRETS:  Rodo Gener, Carles Molinet i Marina Nicolau

IL·LUMINACIÓ: Toni Gómez

ESCENOGRAFIA:  Jordi Banal

VESTUARI: Bel Cirerol

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ:  Pere Fullana

TÈCNIC DE LLUMS I SO:  Juanro Campos

CONSTRUCCIÓ ATREZZO I ESCENOGRAFÍA:   Pablo Sacristan, Dídac Roig, Julia Gómez  i Naiara Yerobi

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC  Carme Planells

DISSENY GRÀFIC I FOTOGRAFIA   Naiara Yerobi

ENREGISTRAMENT VIDEOGRÀFIC  Bernardo Arzayus

PROMOCIÓ I COMUNICACIÓ  Gemma Prats

DISTRIBUCIÓ  Santi Celaya

DISSENY DE PRODUCCIÓ  Carles Molinet

PRODUCCIÓ EXECUTIVA  Jordi Banal

AGRAÏMENTS  Santi Pons i Santi Celaya

DURACIÓ: 80 min
IDIOMA: Català
PÚBLIC: Tots els públics
GÈNERE: Teatre

DESCRIPCIÓ

Iaia és una experiència teatral que ens transporta al cor dels records a partir del llenguatge escènic documental i multidisciplinari. En aquesta obra, el públic té l'oportunitat d'entrar al menjador de la iaia, un espai carregat d'històries i vivències que es reconstrueixen i prenen vida en temps real.

En el context del confinament per la Covid-19, la relació amb les àvies (iaies nascudes entre els anys 20 i 30) de tot arreu, es va veure interrompuda. Aquesta inesperada situació va donar lloc a les videotrucades recurrents, un nou mitjà que, tot i ser totalment desconegut per a elles, va obrir una finestra virtual cap a la intimitat i la sinceritat. 

Iaia es converteix, així, en una mena de confessionari trans-generacional on els nets i netes tenen l'oportunitat de redescobrir la biografia de les seves iaies. Amb detalls, matisos i incògnites que no havien estat compartits abans, l'obra ofereix una visió commovedora de les vides d'aquestes dones extraordinàries. Tot això, presentat amb la distinció artística i la sensibilitat característiques de la companyia Mambo Project.

Una proposta teatral que uneix generacions i ens recorda la riquesa que podem trobar a la història de les nostres arrels.

FITXA ARTÍSTICA

• Direcció: Nina Solà Carbonell i Jordi Font Alonso
• Dramatúrgia: Ferran Echegaray i Verònica Navas
• Interpretació: Jordi Font Alonso, Mireia Illamola i Pino Steiner
• Disseny sonor: Marc Naya
• Il·luminació: Marió Andrés
• Escenografia: Carlos Gallardo
• Vestuari: Anna Ramon
• Disseny audiovisual: Nina Solà Carbonell
• Producció: Hèctor Boada

Títol original: The Palace
Any: 2023
Durada: 100 min.
País: Itàlia
Direcció: Roman Polanski
Guió: Roman Polanski, Jerzy Skolimowski, Eva Piaskowska
Repartiment: Oliver Masucci, Fanny Ardant, John Cleese, Joaquim de Almeida, Bronwyn James, Luca Barbareschi, Milan Peschel, Fortunato Carlino, Mickey Rourke, Olga Kent, Naike Anna Silipo, Matthew T. Reynolds, Teco Celio
Música: Alexandre Desplat
Fotografia: Pawel Edelman
Companyies: Coproducción Italia-Suiza-Polonia-Francia; Eliseo Cinema, RAI Cinema, CAB Productions, Lucky Bob, Atlas Sztuki
Públic: No recomenada a menors de 12 anys

Sinopsi

L'Hotel Palace és un extraordinari castell dissenyat a principis del segle XX i està situat en plena vall nevada de Suïssa. Cada any acull hostes adinerats de tot el món en aquest ambient gòtic i de conte de fades. La vigília de l'any 2000 s'han reunit tots per a un esdeveniment irrepetible. Una multitud de cambrers, porters, cuiners i recepcionistes són allà per atendre les seves estranyes necessitats. Hansueli, el dedicat director de l'hotel, de 50 anys, inspecciona el personal abans de l'arribada dels hostes, recalcant-los que, encara que sigui el guarniment del nou mil·lenni, no serà la fi del món. El que en realitat està a punt de produir-se és una guerra lliurada pels capricis i les excentricitats dels hostes de l'hotel.

Sala Annexa

Preu: 5€ (80 butaques sense enumerar)

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=jibWNZX3KNk

DESCRIPCIÓ

Música d'autor, viatge, camí i mestissatge.
Lletres de rebel·lia, amor, canvi i aprenentatge.

Descobrir-ho és infinitament millor que les paraules. Amb tot just 28 anys, i amb quatre discos a la seva esquena, Pedro Pastor representa i lidera una nova generació de cantautors a Espanya. Fill del també cantautor Luis Pastor i nebot de Pedro Guerra, el madrileny torna aquest 2022 amb Voltes, un nou disc que evidencia un salt en la qualitat de la composició musical de l'artista i amb la qual continua eixamplant la seva poderosa herència musical.

A la seva edat, Pedro Pastor ja suma més de dotze anys sobre les taules, amb més de 600 concerts en més de disset països com Colòmbia, Mèxic, Cuba, l'Argentina, Xile, l'Uruguai, el Perú, Costa Rica, Alemanya, França, Bèlgica, Portugal… la seva música cavalca així entre tots dos continents amb lletres que suposen un cant al canvi i a la rebel·lia, a l'amor i a l'aprenentatge, a la mescla i a la fusió, com a principal font de desenvolupament musical i humà.

En el seu estil conviuen la cúmbia, el funk, la música africana o el folklore llatinoamericà, sense perdre's la força i l'essència de la cançó d'autor i el seu missatge. Lluny de multinacionals i grans segells, Pedro desenvolupa i dirigeix el seu projecte, consolidant-se com una de les veus més joves representatives de la cançó d'autor hispanoparlant a banda i banda de l'oceà.

DURACIÓ: 80 mins
IDIOMA: Castellà
GÈNERE: Música
PÚBLICS: Tots els públics

Si la música funciona bé en algunes de les meves pel·lícules, serà per un fenomen aliè a les meves sensibilitzacions. Als músics que han treballat amb mi sempre els he donat unes idees més literàries que musicals. Luis García Berlanga

El present projecte vol homenatjar la seva figura a través de la música de les seves pel·lícules. En l'imaginari col·lectiu està ben present la cèlebre “Americans, us rebem amb alegria” fita musical del cinema berlanguià. Però si continuem escoltant amb atenció al llarg de la seva filmografia, podem trobar meravellosos moments musicals. Pablo García-Berlanga, nebot-net del director, vol posar en valor aquesta música tan especial, que serà acompanyada per les imatges creades expressament per a aquest projecte pels artistes plàstics valencians ceballos&sanabria. Serà un concert a piano que repassarà els millors moments de la música de les pel·lícules de Berlanga.

PROGRAMA

Maestro Tokó (Pepe Martí Alegre, tío materno de Berlanga)
Alma dolorida

Esa pareja feliz (1951)  Jesús García Leoz
Tema pareja feliz
Marcha Florit

Bienvenido Mr. Marshall (1952)  Jesús García Leoz
Cabecera
El pueblo de noche
Españolada

Calabuch (1956)  Francesco Lavagnino / Guido Guerrini
Cabecera, solo de trompeta y escena final

Plácido (1961)  Miguel Asíns Arbó
Foxtrot

Las cuatro verdades (1962)  Miguel Asíns Arbó
Tanguillo del organillo

El verdugo (1963)  Miguel Asíns Arbó
Foxtrot

La boutique (1967)  Astor Piazzolla
Cabecera y escena final

La vaquilla (1984)  Miguel Asíns Arbó
Marcha de Sos del Rey Católico
Suspiros austrohúngaros
Pasodoble

Blasco Ibáñez (1996)  Bernardo Fuster / Luis Mendo
Cabecera

París Tombuctú (1999)  Bernardo Fuster / Luis Mendo
A ninguna parte

FITXA ARTÍSTICA

Pablo García-Berlanga – piano

Ceballos & Sanabria -visuals

DURACIÓ: 70 min
IDIOMA: Espectacle sense paraula
PÚBLIC: Tots els públics
GÈNERE: Música